Com una escultura que configura una mena de híbrid entre gelosia i prestatgeria i completa l’espai de projecció de Darrera Estrofa, aquesta peça presenta un text construït amb una rígida geometria que dificulta la lectura de la paraula catàstrofe descomposta per nivells i a través de la qual es pot observar les hipnòtiques imatges del vídeo. La contraposició entre el fort caràcter constructiu del text escultòric i aquestes imatges, suggereix una contradicció implícita en el mateix significat de la paraula i en el títol del vídeo.
Per als grec clàssics la paraula catàstrofe designa la darrera estrofa, la línia posterior d’escriptura abans d’un final que inaugura la possibilitat d’un nou text. Així mateix, Peter Pál Pelbart a Filosofía de la deserción sosté que la catàstrofe no és fruit d’una degeneració, sinó la condició de possibilitat perquè quelcom s’inauguri. També Slavoj Zizek pensa, que la catàstrofe succeeix abans del fet / acte i per tant és conseqüència de la nostra relació amb la naturalesa de les coses i possibilita l’esdeveniment com a imposició, com un canvi radical de la realitat en sí mateixa.