Sòlid que es fon en l’aire.
Exposició individual. Espais Volart. Fundació Vila Casas.
Setembre del 2025 – març del 2026
El treball artístic de Toni Giró, sota l’aparença d’un eclecticisme desbordant, és distingeix pel conreu profund d’una teoria crítica dissident. Es tracta d’una producció que s’insereix en el món turbulent i canviant de la “fi de la història” que mai no va tenir lloc. Durant més de tres dècades, l’artista ha tingut la sagacitat de captar la mutació postmoderna mitjançant la generació de dispositius i escenaris de pensament que incideixen en les paradoxes, contradiccions i carències dels “mons de vida” en una època que s’experimenta com un present continu inabastable.
Aquest univers creatiu es fonamenta, doncs, en un desplegament estètic ampli i variat, el qual se sustenta en unes capacitats artesanals altament dotades. Tanmateix, les habilitats en l’execució formal de les obres no tenen com a resultat uns gadgets entotsolats. Contràriament, el formalisme és inseparable d’una manera de fer contextual, a vegades performàtica, en què les obres actuen com a pròtesis que obren viaranys de reflexió contestatària.
Enfront de l’aclaparament i l’acceleració rampant del flux ininterromput d’imatges i mercaderies, aquestes produccions artístiques es fonamenten, d’una banda, en un ús irònic i simbòlic del parany com a autodefensa i distanciament i, de l’altra, en una perspectiva benjaminiana de l’obsolescència –siguin projectes socials i culturals, siguin tecnologies– que és concebuda com el catalitzador d’un qüestionament del mainstream imperant. L’art, de la mà de Toni Giró, és una operació intel·lectual insurgent que fuig del pamflet, però que no renuncia a la política i a la impugnació de la passivitat consensual.
Jordi Font i Agulló
historiador i curador d’exposicions