![\"\"](\"http:\/\/www.tonigiro.net\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/clip_image002_0012.jpg\" "\\"clip_image002_0012\\"")
<\/a>Modelo de esperas para Anna Borrell, 1994-1995. T\u00e9cnica mixta, algod\u00f3n, contrachapado, fieltro, aluminio. 82 x 190 x 90 cm (escultura), 30 x 21 cm (papel, 4 c\/u).<\/p><\/div><\/p>\n
On \u00e9s la saviesa que hem perdut amb el coneixement?<\/em> Escriure aquestes notes sobre el Ramon Guillen Balmes<\/strong><\/a> em permet rememorar alguna cosa m\u00e9s que les afinitats compartides i reactiva els arguments que va detonar en mi. Vaig compartir for\u00e7a estones del seu treball creatiu i no oblido la intensitat i coher\u00e8ncia dels seus plantejaments. Quan dic coher\u00e8ncia, hauria de parlar de la seva finesa intel\u2022lectual, sempre distanciada dels saberuts i propera a l’experi\u00e8ncia de l’ofici. L’endimoniada intu\u00efci\u00f3 que en Ramon desplegava en tots els aspectes del seu treball el portava lluny, amb un rigor i una confian\u00e7a que feien aflorar constantment projectes en les seves llibretes i peces de gran calat que omplien prol\u00edficament el seu obrador. Els seus dibuixos i escultures<\/strong> naixien d’un m\u00e8tode creatiu molt destil\u2022lat, on la dist\u00e0ncia entre el projecte i la realitzaci\u00f3 era tan estreta que sempre permetia constatar els valors t\u00e0ctils de la seva obra en qualsevol de les fases del proc\u00e9s d’execuci\u00f3.<\/p>\n Pensant en la manera de treballar del Ramon Guillen Balmes, em venen al cap les paraules d’H\u00e9l\u00e8ne Cixous<\/strong>, quan diu que l’\u00fanica possibilitat de la cosa \u00e9s l’experi\u00e8ncia de la impossibilitat. Vull dir que em sembla que la necessitat de fer del Ramon era tan intensa perqu\u00e8 sempre feia m\u00e9s del que podia fer, desenvolupava possibilitats que anaven m\u00e9s enll\u00e0 de les que ja existien, decidia travessar la impossibilitat<\/strong> de la decisi\u00f3 tot decidint. Si ho penseu, aquesta \u00e9s la feina d’un artista. Si b\u00e9 el seu treball resultava reconeixible, tamb\u00e9 era for\u00e7a inanticipable, en el sentit que generava esdeveniments que nom\u00e9s s\u00f3n possibles com a impossibles. Crec que aquesta impossibilitat \u00e9s la condici\u00f3 de l’esdeveniment aut\u00e8ntic<\/strong>, el que curtcircu\u00efta la in\u00e8rcia i cancel\u2022la la freq\u00fc\u00e8ncia d’ona m\u00e9s visitada.<\/p>\n Aix\u00f2 era el que vaig aprendre d’ell com a artista: quan preveiem quelcom a l’horitz\u00f3, ja ha passat. El seu no deixava de ser un pensament pol\u00edtic sobre l’art, ja que comportava situar-se a la radicalitat d’entendre la debilitat com a font de creaci\u00f3: l’autor no s’imposa<\/strong>. Si es vol anar a les coses mateixes, cal deixar que siguin elles mateixes que ens marquin la manera de ser tractades. Si un s’esfor\u00e7a, fracassa. Aix\u00f2 el Ramon ho sabia molt b\u00e9 i per aix\u00f2 em sembla que exercia una barreja ponderada d’exasperaci\u00f3 pacient i desarrelament conscient, des d’on creava l’obra amb solv\u00e8ncia.<\/p>\n Si pels grecs cl\u00e0ssics la praxis<\/strong> designa l’acci\u00f3 lliure que cerca la transformaci\u00f3 de si mateix i la poiesis<\/strong>, al contrari, refereix l’acci\u00f3 utilit\u00e0ria que se sotmet a les condicions materials (l’invers del que es pensa habitualment), \u00e9s Marx qui estableix l’equival\u00e8ncia de les dues nocions (\u201cNo hi ha llibertat efectiva que no sigui tamb\u00e9 transformaci\u00f3 material i no hi ha treball que no suposi transformaci\u00f3 del jo\u201d). D’aquesta manera \u00e9s en l’art, i sobretot amb l’artista contemporani, on es d\u00f3na la uni\u00f3 de praxis i poiesis en un projecte que consisteix, no nom\u00e9s a fer l’obra, sin\u00f3 a reconstituir l’exist\u00e8ncia per produir, com sost\u00e9 Guattari, una subjectivitat que autoenriqueix la relaci\u00f3 amb el m\u00f3n d’una manera cont\u00ednua i quotidiana. Crec que aix\u00f2 era el que el Ramon pretenia amb les seves arqueologies d’artista<\/strong>, configurant el mapa d’un territori que explorava dia a dia, i que aconseguia tamb\u00e9 eficientment amb les seves peticions de comandes<\/strong>, seguint una deriva de car\u00e0cter utopista que generosament manifestava la seva intencionalitat micropol\u00edtica<\/strong>. La pan\u00f2plia de la seva obra, interrumpuda prematurament, genera una suspensi\u00f3 en l’imaginari dels qui el vam con\u00e8ixer. Sovint em pregunto per quina Bella Cat\u00e0strofe<\/strong> estaria ara disposat a desplegar les seves eines d’escultor i el seu afinat llapis de disseccionador de la realitat.<\/p>\n En record de Ramon Guillen Balmes<\/p>\n Toni Gir\u00f3, octubre de 2012<\/p>\n \u00a0<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" On \u00e9s la saviesa que hem perdut amb el coneixement? On el coneixement que hem perdut amb la informaci\u00f3? T.S. Eliot, The Rock Escriure aquestes notes sobre el Ramon Guillen Balmes em permet rememorar alguna cosa m\u00e9s que les afinitats … Continue reading
\n On el coneixement que hem perdut amb la informaci\u00f3?<\/em>
\n T.S. Eliot, The Rock<\/em><\/p>\n
\nM’explico: vaig tenir la sort de gaudir de la seva complicitat i companyonia a l’Escola Massana<\/strong>. De seguida ens vam fer bons amics; alguns deien que ten\u00edem estructures mentals paral\u2022leles, no ho s\u00e9 pas. Amb el pas del temps, el que puc dir \u00e9s que el trobo a faltar com a amic, per\u00f2 tamb\u00e9 com a artista.
\nNo sabria gaire si enyoro m\u00e9s la seva ironia punyent, les seves reflexions sinuoses fins arribar a l’objecte de debat, els llargs i intensos silencis de complicitat quan ten\u00edem alguna q\u00fcesti\u00f3 comuna entre mans, o la seva tendra consideraci\u00f3 cap a la meva persona com a col\u2022lega. Poques vegades he trobat en el decurs dels anys alg\u00fa tan gener\u00f3s amb els seus companys de professi\u00f3 i, m\u00e9s encara, amb els que generacionalment est\u00e0vem un gra\u00f3 per sota.<\/p>\n<\/a><\/p>\n