![\"\"](\"http:\/\/www.tonigiro.net\/wp-content\/uploads\/2013\/02\/08-record-dun-malson.jpg\" "\\"08")
<\/a><\/p>\nDins els g\u00e8neres can\u00f2nics de l\u2019art occidental, l\u2019escap\u00e7ament<\/strong>, ent\u00e8s com una forma de representaci\u00f3 d\u2019una part pel tot, ha estat una de les pr\u00e0ctiques m\u00e9s sovintejades des de l\u2019aparici\u00f3 de la individualitzaci\u00f3 dels personatges al per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic.<\/p>\n En llenguatges bidimensionals com la pintura o la fotografia, el retrat<\/strong> esdev\u00e9 la manera de registrar els trets d\u2019un rostre. Pensem en el desenvolupament de la fisiognomia (practicada pels grans pintors del Renaixement) com la paraci\u00e8ncia que estudia la fisonomia humana en funci\u00f3 de les emocions i els sentiments, i que es preocupa d\u2019estudiar el gest com a captaci\u00f3 de l\u2019inefable. \u00c9s f\u00e0cil entendre les funcions simb\u00f2liques i socials que el retrat exerceix quan \u00e9s posat en circulaci\u00f3; tant sigui en l\u2019esfera dom\u00e8stica, exercint com a dispositiu activador de la mem\u00f2ria, com en la social, validant i donant cobertura a processos de prestigi i projecci\u00f3 p\u00fablica. Si b\u00e9 aquesta necessitat de representar el rostre sembla una constant, \u00e9s amb l\u2019escultura hel\u00b7len\u00edstica on apareix per primera vegada el pathos <\/em><\/strong>(l\u2019apel\u00b7laci\u00f3 als sentiments i les passions humans) i per tant on s\u2019inicia el cam\u00ed que ens porta a la recerca i representaci\u00f3 del car\u00e0cter, el sofriment i els valors impl\u00edcits en la personalitat.<\/p>\n Salom\u00e9 amb el cap de Sant Joan Baptista. Lucas Cranach<\/p><\/div>\n Una altra l\u00ednia a resseguir ens duria a la representaci\u00f3 crua de l\u2019escap\u00e7ament del cap com a gest, que es remunta iconogr\u00e0ficament a l\u2019escena de Salom\u00e9 i el cap tallat de Sant Joan Baptista presentat sobre una safata. Per tant, existeix un vessant del g\u00e8nere que es vincula amb l\u2019exercici de la <\/a>viol\u00e8ncia real o simb\u00f2lica<\/a>. A moltes cultures, les gestes guerreres han requerit l\u2019exercici ritual de la viol\u00e8ncia, i donat lloc a escenes de caps degollats que es mostren com a bot\u00ed de guerra<\/a>, en una demostraci\u00f3 p\u00fablica de la vict\u00f2ria, l\u2019escarment i l\u2019escarniment del contrari. Tampoc \u00e9s tan llunyana l\u2019escena de la guillotina<\/a> com a artefacte mec\u00e0nic que s\u2019interposa entre el botx\u00ed i la v\u00edctima, per fer m\u00e9s indirecta l\u2019administraci\u00f3 de la viol\u00e8ncia igualit\u00e0ria<\/em> aplicada per la just\u00edcia revolucion\u00e0ria de la Il\u00b7lustraci\u00f3.<\/p>\n En el cas de l\u2019escultura, el g\u00e8nere del bust<\/strong>, ent\u00e8s com una representaci\u00f3 tridimensional de la part superior del tors d\u2019un personatge o del seu rostre, incorpora una dimensi\u00f3 p\u00fablica en ser presentat dins un escenari urb\u00e0. En aquest sentit \u00e9s interessant la utilitzaci\u00f3 d\u2019aquest g\u00e8nere pel poder, que l\u2019absorbeix com una estrat\u00e8gia de propaganda i li confereix el valor de monument<\/strong>, amb voluntat de perviv\u00e8ncia a les p\u00e0gines de la hist\u00f2ria.<\/p>\n El desig de projecci\u00f3 a la mem\u00f2ria de les generacions futures \u00e9s una pulsi\u00f3 que sembla anar de la m\u00e0 de l\u2019exercici del poder. La contradicci\u00f3 que comporta presentar-se com a refer\u00e8ncia moral o heroi mod\u00e8lic, per un costat, i la vanitat d\u2019ambicionar la ubiq\u00fcitat de la pr\u00f2pia imatge, per l\u2019altra, mostra una problem\u00e0tica relaci\u00f3 entre el pathos <\/em>i l\u2019eros <\/em>del personatge, ent\u00e8s aquest darrer com l\u2019atracci\u00f3 pr\u00f2pia de l\u2019exercici del poder.<\/p>\n No \u00e9s d\u2019estranyar doncs que, quan el p\u00e8ndol de la hist\u00f2ria capgira els torns, es produeixin actituds iconoclastes<\/a> que s\u2019esforcin a donar sortida als impulsos de revenja real o simb\u00f2lica aplicada sobre la imatgeria produ\u00efda pel r\u00e8gim a derrocar. Escap\u00e7ar els monuments<\/strong>, que en un altre context es consideraria un acte vand\u00e0lic punible, adquireix una for\u00e7a compensat\u00f2ria que alleuja els patiments i obre l\u2019esperan\u00e7a a noves condicions de vida i organitzaci\u00f3.<\/p>\n Per\u00f2 no sempre s\u2019interromp de manera clara la perpetu\u00eftat d\u2019un sistema pol\u00edtic imposat. A l\u2019Estat espanyol tenim l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019una transici\u00f3<\/strong> que, amb la justificaci\u00f3 de preservar la pau social i la integraci\u00f3 pac\u00edfica dels antagonistes, no va fer front a les causes de la dictadura i als seus responsables, i per tant ha perm\u00e8s que la iconografia dictatorial del r\u00e8gim franquista ocup\u00e9s, fins no fa massa, carrers, places i monuments.<\/p>\n Aquestes reflexions sorgeixen despr\u00e9s d\u2019haver reactivat la pres\u00e8ncia p\u00fablica del pol\u00e8mic projecte que Joan Brossa va crear per a l\u2019Ajuntament de Sant Adri\u00e0. Pretenen posar en valor la dimensi\u00f3 combativa i compromesa a la qual l\u2019art ha d\u2019aspirar si no vol quedar pres en un reducte fetitxista i mercantilitzat. Brossa ho degu\u00e9 tenir molt clar quan va optar per posar-se a denunciar, sense por ni xarxa de protecci\u00f3, l\u2019especulaci\u00f3 urban\u00edstica i la mala praxi de tota pol\u00edtica que fos contr\u00e0ria a l\u2019exercici de les llibertats. En el seu antimonument<\/strong> a Porcioles, hi trobem impl\u00edcites algunes de les reflexions que hem apuntat.<\/p>\n <\/p>\n (Aquest post ha estat publicat originalment a www.accionsiterritori.com<\/a>)<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Dins els g\u00e8neres can\u00f2nics de l\u2019art occidental, l\u2019escap\u00e7ament, ent\u00e8s com una forma de representaci\u00f3 d\u2019una part pel tot, ha estat una de les pr\u00e0ctiques m\u00e9s sovintejades des de l\u2019aparici\u00f3 de la individualitzaci\u00f3 dels personatges al per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic. En llenguatges bidimensionals … Continue reading <\/a>> Caps tallats, gestos iconoclastes<\/h1>\n