![\"\"](\"http:\/\/www.tonigiro.net\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/clip_image002_0012.jpg\" "\\"clip_image002_0012\\"")
<\/a>Modelo de esperas para Anna Borrell, 1994-1995. T\u00e9cnica mixta, algod\u00f3n, contrachapado, fieltro, aluminio. 82 x 190 x 90 cm (escultura), 30 x 21 cm (papel, 4 c\/u).<\/p><\/div><\/p>\n
On \u00e9s la saviesa que hem perdut amb el coneixement?<\/em> Escriure aquestes notes sobre el Ramon Guillen Balmes<\/strong><\/a> em permet rememorar alguna cosa m\u00e9s que les afinitats compartides i reactiva els arguments que va detonar en mi. Vaig compartir for\u00e7a estones del seu treball creatiu i no oblido la intensitat i coher\u00e8ncia dels seus plantejaments. Quan dic coher\u00e8ncia, hauria de parlar de la seva finesa intel\u2022lectual, sempre distanciada dels saberuts i propera a l’experi\u00e8ncia de l’ofici. L’endimoniada intu\u00efci\u00f3 que en Ramon desplegava en tots els aspectes del seu treball el portava lluny, amb un rigor i una confian\u00e7a que feien aflorar constantment projectes en les seves llibretes i peces de gran calat que omplien prol\u00edficament el seu obrador. Els seus dibuixos i escultures<\/strong> naixien d’un m\u00e8tode creatiu molt destil\u2022lat, on la dist\u00e0ncia entre el projecte i la realitzaci\u00f3 era tan estreta que sempre permetia constatar els valors t\u00e0ctils de la seva obra en qualsevol de les fases del proc\u00e9s d’execuci\u00f3.<\/p>\n Pensant en la manera de treballar del Ramon Guillen Balmes, em venen al cap les paraules d’H\u00e9l\u00e8ne Cixous<\/strong>, quan diu que l’\u00fanica possibilitat de la cosa \u00e9s l’experi\u00e8ncia de la impossibilitat. Vull dir que em sembla que la necessitat de fer del Ramon era tan intensa perqu\u00e8 sempre feia m\u00e9s del que podia fer, desenvolupava possibilitats que anaven m\u00e9s enll\u00e0 de les que ja existien, decidia travessar la impossibilitat<\/strong> de la decisi\u00f3 tot decidint. Si ho penseu, aquesta \u00e9s la feina d’un artista. Si b\u00e9 el seu treball resultava reconeixible, tamb\u00e9 era for\u00e7a inanticipable, en el sentit que generava esdeveniments que nom\u00e9s s\u00f3n possibles com a impossibles. Crec que aquesta impossibilitat \u00e9s la condici\u00f3 de l’esdeveniment aut\u00e8ntic<\/strong>, el que curtcircu\u00efta la in\u00e8rcia i cancel\u2022la la freq\u00fc\u00e8ncia d’ona m\u00e9s visitada.<\/p>\n Aix\u00f2 era el que vaig aprendre d’ell com a artista: quan preveiem quelcom a l’horitz\u00f3, ja ha passat. El seu no deixava de ser un pensament pol\u00edtic sobre l’art, ja que comportava situar-se a la radicalitat d’entendre la debilitat com a font de creaci\u00f3: l’autor no s’imposa<\/strong>. Si es vol anar a les coses mateixes, cal deixar que siguin elles mateixes que ens marquin la manera de ser tractades. Si un s’esfor\u00e7a, fracassa. Aix\u00f2 el Ramon ho sabia molt b\u00e9 i per aix\u00f2 em sembla que exercia una barreja ponderada d’exasperaci\u00f3 pacient i desarrelament conscient, des d’on creava l’obra amb solv\u00e8ncia.<\/p>\n Si pels grecs cl\u00e0ssics la praxis<\/strong> designa l’acci\u00f3 lliure que cerca la transformaci\u00f3 de si mateix i la poiesis<\/strong>, al contrari, refereix l’acci\u00f3 utilit\u00e0ria que se sotmet a les condicions materials (l’invers del que es pensa habitualment), \u00e9s Marx qui estableix l’equival\u00e8ncia de les dues nocions (\u201cNo hi ha llibertat efectiva que no sigui tamb\u00e9 transformaci\u00f3 material i no hi ha treball que no suposi transformaci\u00f3 del jo\u201d). D’aquesta manera \u00e9s en l’art, i sobretot amb l’artista contemporani, on es d\u00f3na la uni\u00f3 de praxis i poiesis en un projecte que consisteix, no nom\u00e9s a fer l’obra, sin\u00f3 a reconstituir l’exist\u00e8ncia per produir, com sost\u00e9 Guattari, una subjectivitat que autoenriqueix la relaci\u00f3 amb el m\u00f3n d’una manera cont\u00ednua i quotidiana. Crec que aix\u00f2 era el que el Ramon pretenia amb les seves arqueologies d’artista<\/strong>, configurant el mapa d’un territori que explorava dia a dia, i que aconseguia tamb\u00e9 eficientment amb les seves peticions de comandes<\/strong>, seguint una deriva de car\u00e0cter utopista que generosament manifestava la seva intencionalitat micropol\u00edtica<\/strong>. La pan\u00f2plia de la seva obra, interrumpuda prematurament, genera una suspensi\u00f3 en l’imaginari dels qui el vam con\u00e8ixer. Sovint em pregunto per quina Bella Cat\u00e0strofe<\/strong> estaria ara disposat a desplegar les seves eines d’escultor i el seu afinat llapis de disseccionador de la realitat.<\/p>\n En record de Ramon Guillen Balmes<\/p>\n Toni Gir\u00f3, octubre de 2012<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Modelo de esperas para Anna Borrell, 1994-1995. T\u00e9cnica mixta, algod\u00f3n, contrachapado, fieltro, aluminio. 82 x 190 x 90 cm (escultura), 30 x 21 cm (papel, 4 c\/u).<\/p><\/div>\n On \u00e9s la saviesa que hem perdut amb el coneixement?<\/em> Escriure aquestes notes sobre el Ramon Guillen Balmes<\/strong><\/a> em permet rememorar alguna cosa m\u00e9s que les afinitats compartides i reactiva els arguments que va detonar en mi. Vaig compartir for\u00e7a estones del seu treball creatiu i no oblido la intensitat i coher\u00e8ncia dels seus plantejaments. Quan dic coher\u00e8ncia, hauria de parlar de la seva finesa intel\u2022lectual, sempre distanciada dels saberuts i propera a l’experi\u00e8ncia de l’ofici. L’endimoniada intu\u00efci\u00f3 que en Ramon desplegava en tots els aspectes del seu treball el portava lluny, amb un rigor i una confian\u00e7a que feien aflorar constantment projectes en les seves llibretes i peces de gran calat que omplien prol\u00edficament el seu obrador. Els seus dibuixos i escultures<\/strong> naixien d’un m\u00e8tode creatiu molt destil\u2022lat, on la dist\u00e0ncia entre el projecte i la realitzaci\u00f3 era tan estreta que sempre permetia constatar els valors t\u00e0ctils de la seva obra en qualsevol de les fases del proc\u00e9s d’execuci\u00f3.<\/p>\n Pensant en la manera de treballar del Ramon Guillen Balmes, em venen al cap les paraules d’H\u00e9l\u00e8ne Cixous<\/strong>, quan diu que l’\u00fanica possibilitat de la cosa \u00e9s l’experi\u00e8ncia de la impossibilitat. Vull dir que em sembla que la necessitat de fer del Ramon era tan intensa perqu\u00e8 sempre feia m\u00e9s del que podia fer, desenvolupava possibilitats que anaven m\u00e9s enll\u00e0 de les que ja existien, decidia travessar la impossibilitat<\/strong> de la decisi\u00f3 tot decidint. Si ho penseu, aquesta \u00e9s la feina d’un artista. Si b\u00e9 el seu treball resultava reconeixible, tamb\u00e9 era for\u00e7a inanticipable, en el sentit que generava esdeveniments que nom\u00e9s s\u00f3n possibles com a impossibles. Crec que aquesta impossibilitat \u00e9s la condici\u00f3 de l’esdeveniment aut\u00e8ntic<\/strong>, el que curtcircu\u00efta la in\u00e8rcia i cancel\u2022la la freq\u00fc\u00e8ncia d’ona m\u00e9s visitada.<\/p>\n Aix\u00f2 era el que vaig aprendre d’ell com a artista: quan preveiem quelcom a l’horitz\u00f3, ja ha passat. El seu no deixava de ser un pensament pol\u00edtic sobre l’art, ja que comportava situar-se a la radicalitat d’entendre la debilitat com a font de creaci\u00f3: l’autor no s’imposa<\/strong>. Si es vol anar a les coses mateixes, cal deixar que siguin elles mateixes que ens marquin la manera de ser tractades. Si un s’esfor\u00e7a, fracassa. Aix\u00f2 el Ramon ho sabia molt b\u00e9 i per aix\u00f2 em sembla que exercia una barreja ponderada d’exasperaci\u00f3 pacient i desarrelament conscient, des d’on creava l’obra amb solv\u00e8ncia.<\/p>\n Si pels grecs cl\u00e0ssics la praxis<\/strong> designa l’acci\u00f3 lliure que cerca la transformaci\u00f3 de si mateix i la poiesis<\/strong>, al contrari, refereix l’acci\u00f3 utilit\u00e0ria que se sotmet a les condicions materials (l’invers del que es pensa habitualment), \u00e9s Marx qui estableix l’equival\u00e8ncia de les dues nocions (\u201cNo hi ha llibertat efectiva que no sigui tamb\u00e9 transformaci\u00f3 material i no hi ha treball que no suposi transformaci\u00f3 del jo\u201d). D’aquesta manera \u00e9s en l’art, i sobretot amb l’artista contemporani, on es d\u00f3na la uni\u00f3 de praxis i poiesis en un projecte que consisteix, no nom\u00e9s a fer l’obra, sin\u00f3 a reconstituir l’exist\u00e8ncia per produir, com sost\u00e9 Guattari, una subjectivitat que autoenriqueix la relaci\u00f3 amb el m\u00f3n d’una manera cont\u00ednua i quotidiana. Crec que aix\u00f2 era el que el Ramon pretenia amb les seves arqueologies d’artista<\/strong>, configurant el mapa d’un territori que explorava dia a dia, i que aconseguia tamb\u00e9 eficientment amb les seves peticions de comandes<\/strong>, seguint una deriva de car\u00e0cter utopista que generosament manifestava la seva intencionalitat micropol\u00edtica<\/strong>. La pan\u00f2plia de la seva obra, interrumpuda prematurament, genera una suspensi\u00f3 en l’imaginari dels qui el vam con\u00e8ixer. Sovint em pregunto per quina Bella Cat\u00e0strofe<\/strong> estaria ara disposat a desplegar les seves eines d’escultor i el seu afinat llapis de disseccionador de la realitat.<\/p>\n En record de Ramon Guillen Balmes<\/p>\n Toni Gir\u00f3, octubre de 2012<\/p>\n Modelo de esperas para Anna Borrell, 1994-1995. T\u00e9cnica mixta, algod\u00f3n, contrachapado, fieltro, aluminio. 82 x 190 x 90 cm (escultura), 30 x 21 cm (papel, 4 c\/u)<\/p><\/div>\n \u00bfD\u00f3nde est\u00e1 la sabidur\u00eda que hemos perdido con el conocimiento? T.S. Eliot, The Rock<\/p>\n Escribir estas notas sobre el Ramon Guillen Balmes<\/strong><\/a> me permite rememorar algo m\u00e1s que las afinidades compartidas y reactiva los argumentos que deton\u00f3 en m\u00ed. Compart\u00ed algunos momentos de su trabajo creativo y no olvido la intensidad y coherencia de sus planteamientos. Cuando digo coherencia, deber\u00eda hablar de su finura intelectual, siempre distanciada de los sesudos y cercana a la experiencia del oficio. La endiablada intuici\u00f3n que Ramon desplegaba en todos los aspectos de su trabajo le llevaba lejos, con un rigor y una confianza que hac\u00edan aflorar constantemente proyectos en sus libretas y piezas de gran calado que llenaban prol\u00edficamente su taller. Sus dibujos y esculturas<\/strong> nac\u00edan de un m\u00e9todo creativo muy destilado, donde la distancia entre el proyecto y la realizaci\u00f3n era tan estrecha que siempre permit\u00eda constatar los valores t\u00e1ctiles de su obra en cualquiera de las fases del proceso de ejecuci\u00f3n.<\/p>\n Pensando en la manera de trabajar de Ram\u00f3n Guillen Balmes, me vienen a la cabeza las palabras de H\u00e9l\u00e8ne Cixous<\/strong>, cuando dice que la \u00fanica posibilidad de la cosa es la experiencia de la imposibilidad. Quiero decir que me parece que su necesidad de hacer era tan intensa porque siempre hac\u00eda m\u00e1s de lo que pod\u00eda hacer, desarrollaba posibilidades que iban m\u00e1s all\u00e1 de las que ya exist\u00edan, decid\u00eda cruzar la imposibilidad de la decisi\u00f3n<\/strong> decidiendo. Si lo pens\u00e1is, esta es la tarea de un artista. Si bien su trabajo resultaba reconocible, tambi\u00e9n era bastante inanticipable, en el sentido que generaba acontecimientos que s\u00f3lo son posibles en cuanto imposibles. Creo que esta imposibilidad es la condici\u00f3n del acontecimiento aut\u00e9ntico<\/strong>, aquello que cortocircuita la inercia y cancela la frecuencia de onda m\u00e1s visitada.<\/p>\n Esto fu\u00e9 lo que aprend\u00ed de \u00e9l como artista: cuando prevemos algo en el horizonte, ya ha pasado. El suyo no dejaba de ser un pensamiento pol\u00edtico sobre el arte, ya que comportaba situarse en la radicalidad de entender la debilidad como fuente de creaci\u00f3n: el autor no se impone<\/strong>. Si se quiere ir al origen de las cosas, hay que dejar que sean ellas mismas que nos marquen la forma de ser tratadas. Si uno se esfuerza, fracasa. Esto Ram\u00f3n lo sab\u00eda muy bien y por eso me parece que ejerc\u00eda una mezcla ponderada de exasperaci\u00f3n paciente y desarraigo consciente, desde donde creaba la obra con solvencia.<\/p>\n Si para los griegos cl\u00e1sicos la praxis<\/strong> designa la acci\u00f3n libre que busca la transformaci\u00f3n de s\u00ed mismo y la poiesis<\/strong>, al contrario, refiere la acci\u00f3n utilitaria que se somete a las condiciones materiales (al rev\u00e9s de lo que se piensa habitualmente), es Marx quien establece la equivalencia de las dos nociones (\u00abNo hay libertad efectiva que no sea tambi\u00e9n transformaci\u00f3n material y no hay trabajo que no suponga transformaci\u00f3n del yo\u00bb). De esta manera es en el arte, y sobre todo con el artista contempor\u00e1neo, donde se da la uni\u00f3n de praxis y poiesis en un proyecto que consiste, no s\u00f3lo en hacer la obra, sino en reconstituir la existencia para producir, como sostiene Guattari, una subjetividad que autoenriquece la relaci\u00f3n con el mundo de una manera continua y cotidiana. Creo que esto era lo que Ram\u00f3n pretend\u00eda con sus arqueolog\u00edas de artista<\/strong>, configurando el mapa de un territorio que exploraba d\u00eda a d\u00eda, y que consegu\u00eda tambi\u00e9n eficientemente con sus peticiones de encargos<\/strong>, siguiendo una deriva de car\u00e1cter utopista que generosamente manifestaba su intencionalidad micropol\u00edtica<\/strong>. La panoplia de su obra, interrumpida prematuramente, genera una suspensi\u00f3n en el imaginario de quienes lo conocimos. A menudo me pregunto por qu\u00e9 Bella Cat\u00e1strofe estar\u00eda ahora dispuesto a desplegar sus herramientas de escultor y su afinado l\u00e1piz de disseccionador de la realidad.<\/p>\n En recuerdo de Ram\u00f3n Guillen Balmes<\/p>\n Toni Gir\u00f3, octubre de 2012<\/p>\n Modelo de esperas para Anna Borrell, 1994-1995. T\u00e9cnica mixta, algod\u00f3n, contrachapado, fieltro, aluminio. 82 x 190 x 90 cm (escultura), 30 x 21 cm (papel, 4 c\/u).<\/p><\/div>\n On \u00e9s la saviesa que hem perdut amb el coneixement?<\/em> Escriure aquestes notes sobre el Ramon Guillen Balmes<\/strong><\/a> em permet rememorar alguna cosa m\u00e9s que les afinitats compartides i reactiva els arguments que va detonar en mi. Vaig compartir for\u00e7a estones del seu treball creatiu i no oblido la intensitat i coher\u00e8ncia dels seus plantejaments. Quan dic coher\u00e8ncia, hauria de parlar de la seva finesa intel\u2022lectual, sempre distanciada dels saberuts i propera a l’experi\u00e8ncia de l’ofici. L’endimoniada intu\u00efci\u00f3 que en Ramon desplegava en tots els aspectes del seu treball el portava lluny, amb un rigor i una confian\u00e7a que feien aflorar constantment projectes en les seves llibretes i peces de gran calat que omplien prol\u00edficament el seu obrador. Els seus dibuixos i escultures<\/strong> naixien d’un m\u00e8tode creatiu molt destil\u2022lat, on la dist\u00e0ncia entre el projecte i la realitzaci\u00f3 era tan estreta que sempre permetia constatar els valors t\u00e0ctils de la seva obra en qualsevol de les fases del proc\u00e9s d’execuci\u00f3.<\/p>\n Pensant en la manera de treballar del Ramon Guillen Balmes, em venen al cap les paraules d’H\u00e9l\u00e8ne Cixous<\/strong>, quan diu que l’\u00fanica possibilitat de la cosa \u00e9s l’experi\u00e8ncia de la impossibilitat. Vull dir que em sembla que la necessitat de fer del Ramon era tan intensa perqu\u00e8 sempre feia m\u00e9s del que podia fer, desenvolupava possibilitats que anaven m\u00e9s enll\u00e0 de les que ja existien, decidia travessar la impossibilitat<\/strong> de la decisi\u00f3 tot decidint. Si ho penseu, aquesta \u00e9s la feina d’un artista. Si b\u00e9 el seu treball resultava reconeixible, tamb\u00e9 era for\u00e7a inanticipable, en el sentit que generava esdeveniments que nom\u00e9s s\u00f3n possibles com a impossibles. Crec que aquesta impossibilitat \u00e9s la condici\u00f3 de l’esdeveniment aut\u00e8ntic<\/strong>, el que curtcircu\u00efta la in\u00e8rcia i cancel\u2022la la freq\u00fc\u00e8ncia d’ona m\u00e9s visitada.<\/p>\n Aix\u00f2 era el que vaig aprendre d’ell com a artista: quan preveiem quelcom a l’horitz\u00f3, ja ha passat. El seu no deixava de ser un pensament pol\u00edtic sobre l’art, ja que comportava situar-se a la radicalitat d’entendre la debilitat com a font de creaci\u00f3: l’autor no s’imposa<\/strong>. Si es vol anar a les coses mateixes, cal deixar que siguin elles mateixes que ens marquin la manera de ser tractades. Si un s’esfor\u00e7a, fracassa. Aix\u00f2 el Ramon ho sabia molt b\u00e9 i per aix\u00f2 em sembla que exercia una barreja ponderada d’exasperaci\u00f3 pacient i desarrelament conscient, des d’on creava l’obra amb solv\u00e8ncia.<\/p>\n Si pels grecs cl\u00e0ssics la praxis<\/strong> designa l’acci\u00f3 lliure que cerca la transformaci\u00f3 de si mateix i la poiesis<\/strong>, al contrari, refereix l’acci\u00f3 utilit\u00e0ria que se sotmet a les condicions materials (l’invers del que es pensa habitualment), \u00e9s Marx qui estableix l’equival\u00e8ncia de les dues nocions (\u201cNo hi ha llibertat efectiva que no sigui tamb\u00e9 transformaci\u00f3 material i no hi ha treball que no suposi transformaci\u00f3 del jo\u201d). D’aquesta manera \u00e9s en l’art, i sobretot amb l’artista contemporani, on es d\u00f3na la uni\u00f3 de praxis i poiesis en un projecte que consisteix, no nom\u00e9s a fer l’obra, sin\u00f3 a reconstituir l’exist\u00e8ncia per produir, com sost\u00e9 Guattari, una subjectivitat que autoenriqueix la relaci\u00f3 amb el m\u00f3n d’una manera cont\u00ednua i quotidiana. Crec que aix\u00f2 era el que el Ramon pretenia amb les seves arqueologies d’artista<\/strong>, configurant el mapa d’un territori que explorava dia a dia, i que aconseguia tamb\u00e9 eficientment amb les seves peticions de comandes<\/strong>, seguint una deriva de car\u00e0cter utopista que generosament manifestava la seva intencionalitat micropol\u00edtica<\/strong>. La pan\u00f2plia de la seva obra, interrumpuda prematurament, genera una suspensi\u00f3 en l’imaginari dels qui el vam con\u00e8ixer. Sovint em pregunto per quina Bella Cat\u00e0strofe<\/strong> estaria ara disposat a desplegar les seves eines d’escultor i el seu afinat llapis de disseccionador de la realitat.<\/p>\n En record de Ramon Guillen Balmes<\/p>\n Toni Gir\u00f3, octubre de 2012<\/p>\n Modelo de esperas para Anna Borrell, 1994-1995. T\u00e9cnica mixta, algod\u00f3n, contrachapado, fieltro, aluminio. 82 x 190 x 90 cm (escultura), 30 x 21 cm (papel, 4 c\/u).<\/p><\/div>\n On \u00e9s la saviesa que hem perdut amb el coneixement?<\/em> Escriure aquestes notes sobre el Ramon Guillen Balmes<\/strong><\/a> em permet rememorar alguna cosa m\u00e9s que les afinitats compartides i reactiva els arguments que va detonar en mi. Vaig compartir for\u00e7a estones del seu treball creatiu i no oblido la intensitat i coher\u00e8ncia dels seus plantejaments. Quan dic coher\u00e8ncia, hauria de parlar de la seva finesa intel\u2022lectual, sempre distanciada dels saberuts i propera a l’experi\u00e8ncia de l’ofici. L’endimoniada intu\u00efci\u00f3 que en Ramon desplegava en tots els aspectes del seu treball el portava lluny, amb un rigor i una confian\u00e7a que feien aflorar constantment projectes en les seves llibretes i peces de gran calat que omplien prol\u00edficament el seu obrador. Els seus dibuixos i escultures<\/strong> naixien d’un m\u00e8tode creatiu molt destil\u2022lat, on la dist\u00e0ncia entre el projecte i la realitzaci\u00f3 era tan estreta que sempre permetia constatar els valors t\u00e0ctils de la seva obra en qualsevol de les fases del proc\u00e9s d’execuci\u00f3.<\/p>\n Pensant en la manera de treballar del Ramon Guillen Balmes, em venen al cap les paraules d’H\u00e9l\u00e8ne Cixous<\/strong>, quan diu que l’\u00fanica possibilitat de la cosa \u00e9s l’experi\u00e8ncia de la impossibilitat. Vull dir que em sembla que la necessitat de fer del Ramon era tan intensa perqu\u00e8 sempre feia m\u00e9s del que podia fer, desenvolupava possibilitats que anaven m\u00e9s enll\u00e0 de les que ja existien, decidia travessar la impossibilitat<\/strong> de la decisi\u00f3 tot decidint. Si ho penseu, aquesta \u00e9s la feina d’un artista. Si b\u00e9 el seu treball resultava reconeixible, tamb\u00e9 era for\u00e7a inanticipable, en el sentit que generava esdeveniments que nom\u00e9s s\u00f3n possibles com a impossibles. Crec que aquesta impossibilitat \u00e9s la condici\u00f3 de l’esdeveniment aut\u00e8ntic<\/strong>, el que curtcircu\u00efta la in\u00e8rcia i cancel\u2022la la freq\u00fc\u00e8ncia d’ona m\u00e9s visitada.<\/p>\n Aix\u00f2 era el que vaig aprendre d’ell com a artista: quan preveiem quelcom a l’horitz\u00f3, ja ha passat. El seu no deixava de ser un pensament pol\u00edtic sobre l’art, ja que comportava situar-se a la radicalitat d’entendre la debilitat com a font de creaci\u00f3: l’autor no s’imposa<\/strong>. Si es vol anar a les coses mateixes, cal deixar que siguin elles mateixes que ens marquin la manera de ser tractades. Si un s’esfor\u00e7a, fracassa. Aix\u00f2 el Ramon ho sabia molt b\u00e9 i per aix\u00f2 em sembla que exercia una barreja ponderada d’exasperaci\u00f3 pacient i desarrelament conscient, des d’on creava l’obra amb solv\u00e8ncia.<\/p>\n Si pels grecs cl\u00e0ssics la praxis<\/strong> designa l’acci\u00f3 lliure que cerca la transformaci\u00f3 de si mateix i la poiesis<\/strong>, al contrari, refereix l’acci\u00f3 utilit\u00e0ria que se sotmet a les condicions materials (l’invers del que es pensa habitualment), \u00e9s Marx qui estableix l’equival\u00e8ncia de les dues nocions (\u201cNo hi ha llibertat efectiva que no sigui tamb\u00e9 transformaci\u00f3 material i no hi ha treball que no suposi transformaci\u00f3 del jo\u201d). D’aquesta manera \u00e9s en l’art, i sobretot amb l’artista contemporani, on es d\u00f3na la uni\u00f3 de praxis i poiesis en un projecte que consisteix, no nom\u00e9s a fer l’obra, sin\u00f3 a reconstituir l’exist\u00e8ncia per produir, com sost\u00e9 Guattari, una subjectivitat que autoenriqueix la relaci\u00f3 amb el m\u00f3n d’una manera cont\u00ednua i quotidiana. Crec que aix\u00f2 era el que el Ramon pretenia amb les seves arqueologies d’artista<\/strong>, configurant el mapa d’un territori que explorava dia a dia, i que aconseguia tamb\u00e9 eficientment amb les seves peticions de comandes<\/strong>, seguint una deriva de car\u00e0cter utopista que generosament manifestava la seva intencionalitat micropol\u00edtica<\/strong>. La pan\u00f2plia de la seva obra, interrumpuda prematurament, genera una suspensi\u00f3 en l’imaginari dels qui el vam con\u00e8ixer. Sovint em pregunto per quina Bella Cat\u00e0strofe<\/strong> estaria ara disposat a desplegar les seves eines d’escultor i el seu afinat llapis de disseccionador de la realitat.<\/p>\n En record de Ramon Guillen Balmes<\/p>\n Toni Gir\u00f3, octubre de 2012<\/p>\n \u00a0<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" On \u00e9s la saviesa que hem perdut amb el coneixement? On el coneixement que hem perdut amb la informaci\u00f3? T.S. Eliot, The Rock Escriure aquestes notes sobre el Ramon Guillen Balmes em permet rememorar alguna cosa m\u00e9s que les afinitats … Sigue leyendo
\n On el coneixement que hem perdut amb la informaci\u00f3?<\/em>
\n T.S. Eliot, The Rock<\/em><\/p>\n
\nM’explico: vaig tenir la sort de gaudir de la seva complicitat i companyonia a l’Escola Massana<\/strong>. De seguida ens vam fer bons amics; alguns deien que ten\u00edem estructures mentals paral\u2022leles, no ho s\u00e9 pas. Amb el pas del temps, el que puc dir \u00e9s que el trobo a faltar com a amic, per\u00f2 tamb\u00e9 com a artista.
\nNo sabria gaire si enyoro m\u00e9s la seva ironia punyent, les seves reflexions sinuoses fins arribar a l’objecte de debat, els llargs i intensos silencis de complicitat quan ten\u00edem alguna q\u00fcesti\u00f3 comuna entre mans, o la seva tendra consideraci\u00f3 cap a la meva persona com a col\u2022lega. Poques vegades he trobat en el decurs dels anys alg\u00fa tan gener\u00f3s amb els seus companys de professi\u00f3 i, m\u00e9s encara, amb els que generacionalment est\u00e0vem un gra\u00f3 per sota.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a>
\n On el coneixement que hem perdut amb la informaci\u00f3?<\/em>
\n T.S. Eliot, The Rock<\/em><\/p>\n
\nM’explico: vaig tenir la sort de gaudir de la seva complicitat i companyonia a l’Escola Massana<\/strong>. De seguida ens vam fer bons amics; alguns deien que ten\u00edem estructures mentals paral\u2022leles, no ho s\u00e9 pas. Amb el pas del temps, el que puc dir \u00e9s que el trobo a faltar com a amic, per\u00f2 tamb\u00e9 com a artista.
\nNo sabria gaire si enyoro m\u00e9s la seva ironia punyent, les seves reflexions sinuoses fins arribar a l’objecte de debat, els llargs i intensos silencis de complicitat quan ten\u00edem alguna q\u00fcesti\u00f3 comuna entre mans, o la seva tendra consideraci\u00f3 cap a la meva persona com a col\u2022lega. Poques vegades he trobat en el decurs dels anys alg\u00fa tan gener\u00f3s amb els seus companys de professi\u00f3 i, m\u00e9s encara, amb els que generacionalment est\u00e0vem un gra\u00f3 per sota.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a>
\nDonde el conocimiento que hemos perdido con la informaci\u00f3n?<\/p>\n
\nMe explico: tuve la suerte de disfrutar de su complicidad y compa\u00f1erismo en la Escuela Massana<\/strong>. Enseguida nos hicimos buenos amigos, algunos dec\u00edan que ten\u00edamos estructuras mentales paralelas, no lo s\u00e9. Con el paso del tiempo, lo que puedo decir es que le echo de menos como amigo, pero tambi\u00e9n como artista.
\nNo sabr\u00eda decir si a\u00f1oro m\u00e1s su iron\u00eda punzante, sus reflexiones sinuosas hasta llegar al objeto de debate, los largos e intensos silencios de complicidad cuando ten\u00edamos alguna cuesti\u00f3n com\u00fan entre manos, o su tierna consideraci\u00f3n hacia mi persona como colega. Pocas veces he encontrado en el transcurso de los a\u00f1os alguien tan generoso con sus compa\u00f1eros de profesi\u00f3n y, m\u00e1s a\u00fan, con los que generacionalmente est\u00e1bamos un escal\u00f3n por debajo.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a>
\n On el coneixement que hem perdut amb la informaci\u00f3?<\/em>
\n T.S. Eliot, The Rock<\/em><\/p>\n
\nM’explico: vaig tenir la sort de gaudir de la seva complicitat i companyonia a l’Escola Massana<\/strong>. De seguida ens vam fer bons amics; alguns deien que ten\u00edem estructures mentals paral\u2022leles, no ho s\u00e9 pas. Amb el pas del temps, el que puc dir \u00e9s que el trobo a faltar com a amic, per\u00f2 tamb\u00e9 com a artista.
\nNo sabria gaire si enyoro m\u00e9s la seva ironia punyent, les seves reflexions sinuoses fins arribar a l’objecte de debat, els llargs i intensos silencis de complicitat quan ten\u00edem alguna q\u00fcesti\u00f3 comuna entre mans, o la seva tendra consideraci\u00f3 cap a la meva persona com a col\u2022lega. Poques vegades he trobat en el decurs dels anys alg\u00fa tan gener\u00f3s amb els seus companys de professi\u00f3 i, m\u00e9s encara, amb els que generacionalment est\u00e0vem un gra\u00f3 per sota.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a>
\n On el coneixement que hem perdut amb la informaci\u00f3?<\/em>
\n T.S. Eliot, The Rock<\/em><\/p>\n
\nM’explico: vaig tenir la sort de gaudir de la seva complicitat i companyonia a l’Escola Massana<\/strong>. De seguida ens vam fer bons amics; alguns deien que ten\u00edem estructures mentals paral\u2022leles, no ho s\u00e9 pas. Amb el pas del temps, el que puc dir \u00e9s que el trobo a faltar com a amic, per\u00f2 tamb\u00e9 com a artista.
\nNo sabria gaire si enyoro m\u00e9s la seva ironia punyent, les seves reflexions sinuoses fins arribar a l’objecte de debat, els llargs i intensos silencis de complicitat quan ten\u00edem alguna q\u00fcesti\u00f3 comuna entre mans, o la seva tendra consideraci\u00f3 cap a la meva persona com a col\u2022lega. Poques vegades he trobat en el decurs dels anys alg\u00fa tan gener\u00f3s amb els seus companys de professi\u00f3 i, m\u00e9s encara, amb els que generacionalment est\u00e0vem un gra\u00f3 per sota.<\/p>\n<\/a><\/p>\n