Republica Cadernera
2005
– 2005. Off- Loop. Metrònom. Barcelona.
Festival de vídeo
– 2005. VAD. Girona.
Festival de vídeo
– 2005. Lladres de cossos.
Exposició col·lectiva.
Metrònom. Barcelona
– 2006. XVIII Premis Espais a la Crítica d’Art.
Edició de 4 peces amb vídeo inclòs
– 2008. Action Must not be reaction but creation.
Exposició individual.
Fundació Espais d’Art Contemporani. Girona
– 2025. Sòlid que es fon en l’aire.
Exposició individual.
Fundació Vila Casas. Barcelona
—
—
Vídeo-instal·lació. Dimensions variables.
Dos vídeo-projeccions a doble pantalla en angle recte. DVD. 4:3. Durada total: 16’54’’
Edició de 2.000 postals impreses escampades pel terra. Taula i cadires de picnic, papereres i elements d’escriptori, tanca metàl·lica i fundes de gàbies d’ocells.
Dos vídeo-projeccions a doble pantalla en angle recte. DVD. 4:3. Durada total: 16’54’’
Edició de 2.000 postals impreses escampades pel terra. Taula i cadires de picnic, papereres i elements d’escriptori, tanca metàl·lica i fundes de gàbies d’ocells.
—
República Cadernera és un vídeo que en el marc del projecte global del mateix títol planteja una mirada poètica sobre el fenomen del silvestrisme: l’afició a caçar, col·leccionar, cuidar i fer concursar en competicions de cant petits ocells mascles silvestres. Aquest vídeo existeix tant en la seva versió monocanal com en la versió de videoinstal·lació.—A partit d’una aproximació aparentment documental organitzada en quatre capítols (Passejar l’honor; Meeting point; Canta, canta maldito, i Genis i figures) es mostren les relacions que es donen entre els aficionats a aquesta pràctica i també entre els ocells i els ocellaires, que els usen com a atributs simbòlics. Les imatges il·lustren qüestions relacionades amb la identitat de gènere, la socialització del lleure o la pertinença a un col·lectiu segons la pràctica d’una activitat.
Com a contrapunt visual i conceptual, es mostra paral·lelament el primer pla d’una bandera onejant que podria representar el col·lectiu ocellaire, alhora que remet a lectures més àmplies de caràcter polític que ressonen a partir del títol de l’obra. Aquesta estratègia desestabilitza el cànon documental i ofereix una lectura irònica sobre un projecte que s’aproxima a una pràctica suburbana de fortes connotacions simbòliques.
En ocasió de l’exposició Lladres de Cossos que el col·lectiu 22a organitzà a Metrònom i amb l’ànim de ser el més fidel possible al títol de la mostra, es va presentar la primera configuració del projecte República Cadernera.
El món del silvestrisme com a icona d’una pràctica i una estètica marginal i d’un sexe que malda per redefinir-se malgrat la seva desorientació, són els temes que apareixen en aquest projecte. La referència metafòrica a un estat fictici i a la seva parafernàlia afegeix lectures que amplifiquen un fenomen local suburbà en una pràctica de motivacions i implicacions antropològiques més complexes.
La instal·lació pretén embolcallar l’espectador amb dues grans videoprojeccions. Una d’elles imita un cert caràcter documental i refereix en quatre episodis una visió personal de la pràctica del silvestrisme, l’altra esdevé una presència hipnòtica que fa de contrapunt de la primera i mostra diversos plànols tancats d’una bandera onejant. Al terra de l’espai hi ha 2.000 postals impreses escampades desordenadament que el visitant pot agafar com a record i manipular-les tal com s’indica a les seves instruccions, per obtenir-ne un popular joc infantil que consisteix a fer girar un disc de cartró amb una imatge a cada costat i aconseguir un efecte visual sorprenent.
Al mateix temps a l’espai determinat pels límits de les dues projeccions i a la cantonada contrària a les mateixes es troba un conjunt d’objectes formats per una taula i diverses cadires de picnic així com diferents utensilis per retallar i manipular les postals mentre es veu els vídeos.
Com a contrapunt visual i conceptual, es mostra paral·lelament el primer pla d’una bandera onejant que podria representar el col·lectiu ocellaire, alhora que remet a lectures més àmplies de caràcter polític que ressonen a partir del títol de l’obra. Aquesta estratègia desestabilitza el cànon documental i ofereix una lectura irònica sobre un projecte que s’aproxima a una pràctica suburbana de fortes connotacions simbòliques.
En ocasió de l’exposició Lladres de Cossos que el col·lectiu 22a organitzà a Metrònom i amb l’ànim de ser el més fidel possible al títol de la mostra, es va presentar la primera configuració del projecte República Cadernera.
El món del silvestrisme com a icona d’una pràctica i una estètica marginal i d’un sexe que malda per redefinir-se malgrat la seva desorientació, són els temes que apareixen en aquest projecte. La referència metafòrica a un estat fictici i a la seva parafernàlia afegeix lectures que amplifiquen un fenomen local suburbà en una pràctica de motivacions i implicacions antropològiques més complexes.
La instal·lació pretén embolcallar l’espectador amb dues grans videoprojeccions. Una d’elles imita un cert caràcter documental i refereix en quatre episodis una visió personal de la pràctica del silvestrisme, l’altra esdevé una presència hipnòtica que fa de contrapunt de la primera i mostra diversos plànols tancats d’una bandera onejant. Al terra de l’espai hi ha 2.000 postals impreses escampades desordenadament que el visitant pot agafar com a record i manipular-les tal com s’indica a les seves instruccions, per obtenir-ne un popular joc infantil que consisteix a fer girar un disc de cartró amb una imatge a cada costat i aconseguir un efecte visual sorprenent.
Al mateix temps a l’espai determinat pels límits de les dues projeccions i a la cantonada contrària a les mateixes es troba un conjunt d’objectes formats per una taula i diverses cadires de picnic així com diferents utensilis per retallar i manipular les postals mentre es veu els vídeos.