Res és possible, tot es mou

– 2022. Exposició al Centre de Lectura de Reus

Instal·lació escultòrica i dibuixos. Mides variables

—

—

Aquesta exposició conté un conjunt de treballs interrelacionats que es despleguen com a instal·lació. El seu moment generador va ser el projecte MONU#mentalismes, en el marc del programa En Residència, desenvolupat amb alumnes de 4t d’ESO d’un institut. Hi vaig constatar la realitat expressada per Robert Musil: “No hi ha res més invisible que un monument”. Efectivament, per aquells adolescents, les presències monumentals a l’espai públic eren invisibles i indiferents, mers bibelots sords i muts en la seva quotidianitat. Aquest va ser el punt de partida d’un treball consistent a connectar de manera crítica i performativa la transitorietat de l’etapa adolescent i la voluntat de permanència de la deriva monumentalista.

Amb el temps, aquest eix temàtic s’ha anat articulant amb altres preocupacions. Tanmateix, seguint Boris Groys, tinc la sensació que el meu treball ha anat prenent el present com a lloc d’escriptura permanent tant del passat com del futur. Embolicar-se a treballar en peces escultòriques i en sèries de dibuixos, i desplegar-les com un conjunt d’interrelacions transitables, em permet prolongar la reflexió, generar temps mort i convidar a una demora en la cerca de sentits en els temps de crisi permanent que vivim.

La frase que dona títol a aquesta exposició (res és possible, tot es mou) correspon a Peter Pal Pelbart. Aquest filòsof hongarès, en alguns textos fonamentals sobre el temps, la malaltia i la biopolítica, dibuixa un interval on coincideixen el “res és possible” amb el “tot es mou”. Pelbart defineix la crisi no com un resultat, sinó com la condició de possibilitat perquè quelcom succeeixi i s’inauguri. Així, aquests postmonuments funcionen com una arqueologia prospectiva de futur; provenen del passat i es despleguen horitzontalment; esdevenen restes trossejades per il·lustrar que la linealitat del temps històric es contraposa amb el temps geològic. La crisi climàtica com a fenomen d’origen antròpic ha introduït una variable que irromp en la nostra vida i en l’horitzó escatològic de la història humana.

MONU#mentalismes. Suports de ferro i motlles d’alumini Black-foil. 2017-2022
Atles. 25 collages amb fotocòpies. 42 x 30 cm, cadascun. 2017
Biga II. Fusta de pi, ferro, feltre i transcripcions de text en llapis grafit. 145 x 334 x 66 cm. 2022
Mans (Bilis negra). Carbonet i pols de grafit sobre paper. 76 x 56 cm cadascun. 2020
Negre Fludd. Carbonet i pols de grafit sobre paper. 100 x 70 cm. 2020
Línia de temps. Cilindre de pvc, vinil hologràfic i cinta de coure. Mides variables. 2022
Quadrat negre. 54 relleus amb motlles d’alumini Black-foil. 30 x 20 cm, cadascun. 2022