Carbonet i negre de Sibèria sobre paper Waterford Sanders de 300 g

4 quatríptics formats pe 2 peces de 75,5 x 213 i 2 de 75,5 x 153 cm cadascun

—

Aquesta sèrie comporta una aproximació al pathos i gestualitat propis de la figura humana en moments d’alta tensió emotiva. Els personatges retratats en el seu paroxisme són agents de borsa captats durant diferents episodis de crisi. La coreografia gestual i les expressions de mans i cares s’intensifiquen en surar els personatges sobre un dens fons negre que els aïlla de qualsevol context, per la qual cosa només podem especular sobre els motius de les seves exagerades dramatitzacions pels indicis de la seva indumentària.

El règim de representació dels períodes del Renaixement i el Barroc encarnat en les figures de sants i màrtirs, s’actualitza en aquest cas, en substituir els personatges provinents dels relats religiosos per brokers que projecten la seva fe en misteris i lògiques intangibles: l’economia altament financeritzada i algorímica del nostre temps. Aquestes figures, en el seu aïllament i malgrat compartir l’espai de representació, l’enquadrament del format i la seriació del conjunt, visibilitzen la paradoxa del poder: el seu potencial exercici no les eximeix de la solitud; així mateix posa en evidència l’absurditat del sistema econòmic actual, dissenyat per autogenerar-se i adaptar-se automàticament, sense tenir en compte la seva lògica depredadora i la capacitat destructiva per a les condicions possibles de futur.

El títol de la sèrie cita literalment unes paraules atribuïdes a Madame Pompadour i dirigides a Lluís XV, el seu amant, després de la batalla de Rossbach, convidant-lo a no pensar en les conseqüències i el drama d’aquesta derrota. Aquest va ser un refrany molt estès en aquella època, que promovia el dispendi exagerat i el lliurament de la societat aristocràtica a tota mena de plaers desenfrenats a les acaballes de l’Antic Règim, sense pensar en el futur i d’esquena als ressons revolucionaris de canvi de paradigma social, que ja sonaven.