Revelations 2013-2019

Revelations 2013-2019

Solo show at El quadern robat

November 15th, 2022 – març 10 th, 2023

Borderline situations are those in which no measure allows them to be resolved. In the existential philosophy of Carl Jaspers, human beings reach their own limits through the experience of suffering, guilt, fate, the devastation caused by fruitless struggles and a lack of trust in the world. Jaspers was the first to use this concept in philosophical terms in 1919, and since then – in fact throughout the history of humanity – the human being has had to pass through an infinite number of borderline situations, and it is in this transit that changes can occur, both advances and retrogressions. Thomas Hobbes, in his Leviathan, laid out the foundations of the modern state. A state where civil law governs society in order to exercise control, but the right of some contradicts that of others, and this inevitably leads to conflict. Society, based on competition and exclusion, aims to maintain cohesion through a police state that defends above all private interests, disintegrating community ties. Without a doubt, the image of a car on fire is a prime exponent of a borderline situation: cars were burned in France in the 1981 riots in the suburbs of Lyon, and in the social upheavals of 2005, which started in Paris and quickly spread to other cities in Europe. But beyond that, the image of a burning car is a symbol capable of changing our mood and placing us immediately in a danger zone, in the awareness of having reached a borderline situation.

Precisely, the protagonists of Toni Giró’s Revelacions series are burning cars. This is an unpublished series, made between 2013 and 2019. Giró is placed on the edge of the abyss, absorbed in an image that generates repulsion for him, but which at the same time irresistibly attracts him. It is the seduction of the dark corner, which, using perverse mechanisms, makes people condemn the burning of cars, but does not question the facts that have caused it. And this is the perversion of the system, which uses the violence it generates to justify itself and therefore perpetuate itself. For this reason, in this series of drawings, technique and theme merge: the chiaroscuro achieved by working with graphite powder with hands, cloths or erasers, underlines the moral ambiguity of the effects of borderline situations. They are drawings that do not describe but interpret.

Toni Giró (Barcelona, 1966) holds a degree in Fine Arts from the University of Barcelona. His work has been seen in Barcelona, Berlin, Copenhagen, Prague, Madrid, Montpellier, New York and Valencia, among other cities. Among his most recent exhibitions we highlight Nothing is possible, everything moves at the Reus Reading Center (Tarragona), and L’obsolet absolut at Can Manyé, Espai d’Art i Creació, Alella (Barcelona) running from november 4th of 2022.

El quadern robat

2 brosses in the eyes

Creation made during the pandemic episode by Covid 19, based on two poem by Joan Brossa, suggestive for their ability to evoke visuals.
Given the confinement that the pandemic has brought, the usual reality has been confined and we have had to exercise our imagination for many days to seek spaces of liberation, evasion and enjoyment. Art and poetry have been more necessary and healing than ever, no matter how unprotected our workers are.

Writing lifes

Escriure vides from Toni Giró on Vimeo.


The simple gesture of a finger tracing the inscriptions engraved in stone, active the poetic remembrance of names, works, lives. The recognition that the names are the work and the work are inscribed in the names.

Written in the air



Pictures from Josep Aznar (1-6)

Pictures from Ros Ribas (7-15)

 


Premiere at Teatre Lliure de Montjuic of “Written in the air”, a piece of jewelry where the dancer takes the word. A pleasent and wonderful project and team, where all the elements fit together at the service of creation.
In a solo, played by Cesc Gelabert born from the meeting of two great artists: the dancer and choreographer Cesc Gelabert and the writer, painter and director Valère Novarina. This unusual meeting, favored by theater director Moisès Maicas, accounts for more collaboration with the composer Borja Ramos, the sculptor Toni Giró, the light designer Conchita Pons, the translator Anna Soler Horta and costume designer Lydia Azzopardi.

8-9 and 10 July , Teatre LLliure de Montjuic . Festival Grec 2016. Barcelona

WRITTEN ON AIR (Gelabert dances Novarina)

Eutrophic Economy

EUTROPHY: growth in geometric progression during thirty years of green algae on the surface of a pond produces suffocation underwater life in a single year, from the middle of the occupation of the surface.

The desire for self growth of Western civilization, linked to the idea of ​​historical progress, infinite development (which has no end or purpose, as Cornelius Castoriadis criticized) is inherent to capitalism has colonized the globalized world, beyond the ecological footprint sustainable and produces a outgrowth stifles economic opportunity biodiversity by altering the course of social becoming.

12

10

11

(Català) Bustos. De caps del poder a caps rodants

Dins els gèneres canònics de l’art occidental, l’escapçament, entès com una forma de representació d’una part pel tot, ha estat una de les pràctiques més sovintejades des de l’aparició de la individualització dels personatges al període hel·lenístic.

En llenguatges bidimensionals com la pintura o la fotografia, el retrat esdevé la manera de registrar els trets d’un rostre. Pensem en el desenvolupament de la fisiognomia (practicada pels grans pintors del Renaixement) com la paraciència que estudia la fisonomia humana en funció de les emocions i els sentiments, i que es preocupa d’estudiar el gest com a captació de l’inefable. És fàcil entendre les funcions simbòliques i socials que el retrat exerceix quan és posat en circulació; tant sigui en l’esfera domèstica, exercint com a dispositiu activador de la memòria, com en la social, validant i donant cobertura a processos de prestigi i projecció pública. Si bé aquesta necessitat de representar el rostre sembla una constant, és amb l’escultura hel·lenística on apareix per primera vegada el pathos (l’apel·lació als sentiments i les passions humans) i per tant on s’inicia el camí que ens porta a la recerca i representació del caràcter, el sofriment i els valors implícits en la personalitat.

Salomé amb el cap de Sant Joan Baptista. Lucas Cranach

Una altra línia a resseguir ens duria a la representació crua de l’escapçament del cap com a gest, que es remunta iconogràficament a l’escena de Salomé i el cap tallat de Sant Joan Baptista presentat sobre una safata. Per tant, existeix un vessant del gènere que es vincula amb l’exercici de la violència real o simbòlica. A moltes cultures, les gestes guerreres han requerit l’exercici ritual de la violència, i donat lloc a escenes de caps degollats que es mostren com a botí de guerra, en una demostració pública de la victòria, l’escarment i l’escarniment del contrari. Tampoc és tan llunyana l’escena de la guillotina com a artefacte mecànic que s’interposa entre el botxí i la víctima, per fer més indirecta l’administració de la violència igualitària aplicada per la justícia revolucionària de la Il·lustració.

En el cas de l’escultura, el gènere del bust, entès com una representació tridimensional de la part superior del tors d’un personatge o del seu rostre, incorpora una dimensió pública en ser presentat dins un escenari urbà. En aquest sentit és interessant la utilització d’aquest gènere pel poder, que l’absorbeix com una estratègia de propaganda i li confereix el valor de monument, amb voluntat de pervivència a les pàgines de la història.

El desig de projecció a la memòria de les generacions futures és una pulsió que sembla anar de la mà de l’exercici del poder. La contradicció que comporta presentar-se com a referència moral o heroi modèlic, per un costat, i la vanitat d’ambicionar la ubiqüitat de la pròpia imatge, per l’altra, mostra una problemàtica relació entre el pathos i l’eros del personatge, entès aquest darrer com l’atracció pròpia de l’exercici del poder.

No és d’estranyar doncs que, quan el pèndol de la història capgira els torns, es produeixin actituds iconoclastes que s’esforcin a donar sortida als impulsos de revenja real o simbòlica aplicada sobre la imatgeria produïda pel règim a derrocar. Escapçar els monuments, que en un altre context es consideraria un acte vandàlic punible, adquireix una força compensatòria que alleuja els patiments i obre l’esperança a noves condicions de vida i organització.

Però no sempre s’interromp de manera clara la perpetuïtat d’un sistema polític imposat. A l’Estat espanyol tenim l’experiència d’una transició que, amb la justificació de preservar la pau social i la integració pacífica dels antagonistes, no va fer front a les causes de la dictadura i als seus responsables, i per tant ha permès que la iconografia dictatorial del règim franquista ocupés, fins no fa massa, carrers, places i monuments.

Aquestes reflexions sorgeixen després d’haver reactivat la presència pública del polèmic projecte que Joan Brossa va crear per a l’Ajuntament de Sant Adrià. Pretenen posar en valor la dimensió combativa i compromesa a la qual l’art ha d’aspirar si no vol quedar pres en un reducte fetitxista i mercantilitzat. Brossa ho degué tenir molt clar quan va optar per posar-se a denunciar, sense por ni xarxa de protecció, l’especulació urbanística i la mala praxi de tota política que fos contrària a l’exercici de les llibertats. En el seu antimonument a Porcioles, hi trobem implícites algunes de les reflexions que hem apuntat.

 

(Aquest post ha estat publicat originalment a www.accionsiterritori.com)

> Caps tallats, gestos iconoclastes

Tracer

Franz Erhard Walther, 1964. Demonstrating the Elfmeterbahn (Penalty train)
Courtesy of Franz Erhard Walther Archive, Berlin; Fulda and Koch Oberhuber Wolff, Berlin
Photo by Timm Rautert

 

 

Tiralínies. Toni Giró. 2012.

Action developed in the old town of Corberad’Ebre,  an important scene of the bloodiest battles Spanish Civil War in the framework of the project “Joan Brossa: Accions and territory”