12 parelles de fotografies triades per continuïtat

—

Gairebé vint anys de visites periòdiques a una mina abandonada en el llindar de la ciutat. Un temps dilatat que permet copsar lleugers canvis, apropiacions diverses de l’espai i situacions de competència entre temps diferents.

L’impuls territorial que porta alguns individus a deixar la seva marca en la singularitat del lloc, no ha comptat amb la força entròpica i transformadora dels materials geològics. Aquest efecte rupestre d’una contemporaneïtat maldestre es veu superat per l’àcida corrosivitat de la química geològica.

Els registres desplegats al llarg dels anys tenen en comú una manera de mirar vinculada a l’extensió i característiques físiques de l’espai. La mirada hàptica, tàctil no hi entén de distàncies ni orientacions, més aviat es desplega com un insecte arrapat arran de terra que frega el seu ventre en les textures orogràfiques. Tant se val si es tracta d’una mirada micro o macro. Les imatges busquen aparellements que els donin continuïtat en la seva dislocació, generen un paisatge que, a mode de collage, prefiguren un trànsit on el futur sembla ser l’ahir.