Carbonet i negre de Sibèria sobre paper Waterford Sanders de 300 g
1 díptic format per 2 peces de 107 x 153 cm cadascun

—

La imatge de dues banderes monocromes que porten la reducció cromàtica a la seva màxima expressió tant estètica com política, era una idea que fa temps que em rondava. Va ser durant la preparació de l’exposició retrospectiva “Sòlid que es fon en l’aire” quan, en plantejar la seqüència i ordenació de les obres, vaig veure que el meu treball ha sovintejat aquests elements objectuals que són suports per a manifestacions polítiques i/o identitàries, ja siguin pancartes o banderes. 

A l’inici pensava a fer aquestes dues banderes com a peces escultòriques monocromes i congelades en el seu moviment, però tot d’una em vaig trobar dibuixant-les i vaig entendre que el modelatge a partir del clarobscur amb la pols de carbó sobre el paper connectava directament amb una mena de suprematisme melancòlic de tipus idealista. És amb el títol que se li dona a l’obra, que es provoca el gir irònic que connecta el nostre present desencisat de les opcions maximalistes, amb el reclam històric del que va ser i no es va desenvolupar completament. Tan sigui, l’opció pacifista com l’anarquista (dues opcions politiques que semblen antagòniques), no gaudeixen del seu millor predicament tot i convocar moltes adhesions personals que xoquen irremeiablement amb la realitat neolliberal i apocalíptica del nostre present global. Tot i així, tant una opció com l’altra encara suposen possibles vies de desactivació de la lògica paranoica del sistema.