Aquest projecte analitza les tensions entre la cultura hegemònica i les cultures subalternes i constitueix una investigació sobre els límits dels llenguatges visuals i verbals per mitjà de la fotografia i la seva posterior posada en escena. Aquesta relació s’explora amb una sèrie extensa d’imatges provinents de la selecció, catalogació i il·lustració de frases fetes en llengua catalana.

A Ditifet es pretén confeccionar un catàleg visual d’expressions idiomàtiques. La recol·lecció de frases fetes del català s’articula doblement, per mitjà de la traducció literal a l’anglès com a pretès idioma de caràcter universal i hegemònic —amb la conseqüent pèrdua del sentit real de la frase— i la reproducció fotogràfica, quasi publicitària, de l’escena que representa aquesta literalitat. Les imatges resultants esdevenen una col·lecció heterogènia de fragments de relats que podrien desenvolupar-se simultàniament o de forma entrecreuada; trivialitats i activitats aparentment mundanes que, pel que amaguen i per absurdes que semblin,  ens retornen la nostra fragilitat i desorientació davant la percepció fragmentària de la realitat.

Aquest projecte sorgeix de l’interès per les representacions culturals del llenguatge i per la relació problemàtica que s’estableix entre el local i el global. La constatació del potencial icònic i el fons pervers d’algunes de les imatges creades pel llenguatge popular són utilitzats per evidenciar els límits d’aquestes relacions. A la parla quotidiana és corrent utilitzar els modismes d’una manera automatitzada, sense parar-se a pensar en el pòsit metafòric que els nodreix; aquest treball reactualitza el potencial visual que incorporen aquests modismes del llenguatge i ho fa amb un to marcadament irònic.